Don Narcís: Calma! Calma! És la calor, és el Sol, el “Vent de Garbí i una mica de por”, cal convenir-ho… Tanmateix, és possible que tot plegat sigui conseqüència de “l’estupidesa humana i la buidor existencial”… (Mª Aurèlia Capmany, 1918 – 1991).

Amb aquesta frase acaba l’obra, estrenada al Palau de la Música Catalana el 1965, al Teatre Romea el 1968 i versionada al TNC el 2023.

Cal remarcar que en l’àmbit local es va representar a El Casal d’Olesa de Montserrat a finals de la dècada dels seixanta -no recordo la data amb exactitud- i posteriorment el novembre de 2023 amb  una proposta diferent, en tots els aspectes, a les anteriors.

En el seu moment, de l’obra, Salvador Espriu (1913 – 1985) va dir: “Maria Aurèlia Capmany ens recorda amb una eficàcia esborronadora la permanent estupidesa humana, la nostra buidor existencial sense remei.”

Però centrem-nos en “l’estupidesa humana i la buidor existencial”…

Sempre he considerat, i segueixo pensant el mateix, que és impossible madurar i desenvolupar-se com a persona al marge de referents. Són els que aporten valors i els que ens influeixen al llarg de la nostra existència. Com és natural, aquests referents estan associats als mèrits més diversos en els seus àmbits, motiu pel qual la seva acció es pot considerar de caràcter positiu. És per això que fent un exercici retrospectiu ens podem adonar d’aquesta realitat palesa, que actua com a factor determinant perquè, amb més o menys intensitat, ens marca i conforma una manera de fer i de ser.

Tanmateix d’uns anys ençà han aparegut, i no precisament per generació espontània, uns personatges anomenats “influencers” que, al marge de qualsevol relació amb el concepte de mèrit, s’han convertit en referents de les més variades i estrafolàries activitats per a segments d’una població cada vegada més acrítica i tendent al borreguisme de masses.

És evident que en els temps que corren els referents positius escassegen, mentre que de negatius n’hi ha per a donar i per a vendre. El ventall d’espècimens és impressionant! Gairebé es pot dir que els primers estan en perill d’extinció i que se’ls hauria de declarar espècie protegida, qüestió aquesta que no sembla que interessi, ans al contrari.

Paradoxalment i vista la perversió del llenguatge que patim, darrerament, als “influencers” se’ls denomina “creadors de continguts”. I jo em pregunto: de quins continguts? Com és de suposar, la resposta es pot trobar a les xarxes i en determinats mitjans de comunicació que, darrera d’interessos estrictament comercials, utilitzen a conveniència un nivell d’estultícia que va en augment.

Sense cap mena de dubte és clar que el futur que s’albira, i que hauran d’afrontar les noves generacions, dependrà dels inputs rebuts i del nivell de conformitat que estiguin disposades a acceptar en nom d’una felicitat malentesa ocasionada per l’absència d’autèntics referents. Ras i curt: la felicitat de la ignorància.

Ai, la buidor existencial!!!

“Dues coses són infinites: l’Univers i l’estupidesa humana; i jo no estic segur sobre l’Univers.” Albert Einstein (1879 – 1955).

Gener de 2024